L’increment dels instruments de control de tipus tècnics dels quals disposen els Serveis Tècnics municipals i la Policia Local no pot ésser objecte del contingut de l’Ordenança municipal sobre el soroll i les vibracions, al tractar-se d’una qüestió que correspon més aviat a les tasques de confecció de les partides pressupostàries de cada exercici.

La davallada dels límits de dB en soroll d’immissió sí que és una qüestió objecte de l’Ordenança. Tanmateix, els límits de dB que fixa l’Ordenança es corresponen amb els límits que fixa La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 179/2009 que la desenvolupa, els quals han estat adoptats després d’efectuar-se els estudis acústics corresponents que motiven els límits adoptats. L’Ajuntament no podria, en cap cas, modificar els límits de dB sense justificar degudament la motivació tècnica en matèria acústica.

L’enduriment de les sancions no és possible d’adoptar en aquesta Ordenança ja que els imports màxims establerts ja coincideixen amb els imports màxims establerts a la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. En cap cas, l’Ajuntament no pot adoptar imports superiors als establerts per la Llei pels principis de legalitat i de tipicitat que conformen el procediment sancionador.

La cancel·lació dels arrendaments. L’Ordenança permet adoptar les mesures correctores adients envers les activitats, fins al punt d’arribar, si s’escau, a la seva clausura.

La convivència veïnal. L’article 20 de l’Ordenança ja contempla l'obligació de respectar el descans dels veïns i veïnes i d'evitar la producció de sorolls que alterin la convivència normal, independentment de l'hora del dia. En aquest sentit, preveu la possibilitat de practicar la inspecció corresponent, la incoació del procediment sancionador corresponent i, si s’escau, la possibilitat d’endegar un procediment de mediació comunitària.