Història de l'Edifici

El naixement de Sant Adrià de Besòs com a vila està vinculat als terrenys on es troba l'església parroquial (primers documents al 1012). És a partir d’aquí, de l’existència del palau del bisbe i de l’antic monestir i posterior edifici parroquial, que s'assenten els primers traçats com a nucli d’una vila que, a més, consta de nombroses masies, molins i terrenys de conreu al voltant del riu Besòs i fins la seva desembocadura. Aquests espais eren també espais d’esbarjo per als Barcelonins.

El Camí Ral i l’existència d’un hostal a l’espai actual que fa cantonada amb el carrer Major (davant de Can Rigalt) van fer de la zona un lloc de trànsit i el centre de la primera vila. Dins del que avui és Sant Adrià Nord podem significar que, des de l’actual Av. Pi i Margall (Camí Ral) i cap a nord (límits Badalona i Santa Coloma), es troba el nucli antic de Sant Adrià de Besòs. És precisament en aquest hostal, que podem presumir com un dels edificis més antics de la ciutat, on es dedueix que es va situar el primer i primigeni Ajuntament de la ciutat (o almenys el lloc on es reunien l’alcalde i regidors) i també la seva primera escola, compartint l’espai. Aquest edifici de l’hostal era propietat de l’Ajuntament «per antiquísima i inmemorial posessió»(1) i fins als anys 80-90 es trobava allà l’hostal «La Glòria»(2), potser hereu d’aquest hostal primer que es va fundar al segle XIII com a tal i com a estable.

Aquest edifici que albergava l’Ajuntament i l’escola es trobava a finals del segle XIX (cap al 1880) en un estat ruïnós i amb seriosos desperfectes. L’Ajuntament del moment va trobar molt costós abordar l’obra i la reforma. És per això que va atendre una oferta feta per l’Agustí Lloberes (anterior alcalde) de fer una permuta d’aquest edifici deteriorat per un de la se va propietat situat a la plaça de la Constitució (primer plaça Reial) que era una vivenda. A tal efecte s’emet un decret per traslladar al Govern de la Província per tal que s’autoritzi la permuta(3), ja que en cas contrari privaria a la ciutat de poder disposar d’un:

« edificio para las dependencias municipales, puesto que el actual se halla en un estado ruinoso y dados los escasos recursos del pueblo sería completamente impossible la edificación del citado edificio = Aparece del expediente remitido que en la sesión celebrada por el Ayuntamiento en 20 de marzo último, se dió cuenta de un dictament presentado por al Comisión especial nombrada en sesión del 6 del propio mes, en el que se propone al Ayuntamneito la permuta de la actual Casa Consistorial con la que posee D. Agustín Lloberas en la plaza de la Constitución apoyado dicho dictamen en las consideraciones siguientes: que la actual Casa Consistorial se halla en un estado ruinoso y que deberían practicarse en la misma según han declarado los péritos consultados al efecto obras de alguna importancia; que dado el estado precario del erario municipal es impossible reunir los fondos necesarios para ello, que los maestros apoyados por la Junta de Instrucción (la inspecció educativa del moment) se han negado a tener las escuelas en la Casa Consistorial, por estar ésta situada en la carretera de Barcelona a Badalona y por ser ésta de mucho tránsito, protestando que podrían facilmente los niños ser víctimas de desgracias, viéndose por estas razones obligado el Ayuntamniento a tener alguna otra casa en un punto céntrico; que D. Agustín Lloberas había hecho proposiciones a la Comisión para permutar la casa de que se ha hecho referencia con la actual Casa Consistorial, cuyas proposiciones cree la Comisión altamente beneficiosas para el Ayuntamiento, y que la casa ofrecida está en un paraje céntrico del pueblo y reune inmejorables condiciones, cuyo dictamen fue aprobado por unanimidad con una adición presentada por el concejal D. Pablo Cabús, en que consigna que aprobado que sea por la Superioridad el expediente que a este objeto debe instruirse se valore por los peritos titulares, y un tercero en discordia, las dos mencionadas casas y en el caso de que por la posción, que ocupa, la actual Casa Consistorial o por otras circunstancias que en la misma puedan concurrir, se creyera el Ayuntamiento con derecho a indemnizacion, se obligue al sr, Lloberas a entregarla en metálico en el acto de la formalización del contrato;= Débese hacer notar en vista de lo expuesto que el Ayuntamiento no ha producido justificación alguna de la cual pueda deducirse que la permuta en proyecto es beneficiosa para los intereses del municipio (21 de maig de 1884)(4)

Crida l’atenció al document transcrit anteriorment, com es parla de l'al·legació dels mestres a no tenir l’escola al lloc de la carretera per perill. Segons la documentació consultada, donat l’estat de l’edifici es lloga una «caseta» a Santa Coloma» per a situar l’escola fins que es materialitza el trasllat demanat.

La permuta és autoritzada i s’emet la corresponent escriptura el 26 de juny de 1885 (quasi un any després). En aquest document, que es pot consultar a l’Arxiu Municipal,es recull el text del decret i dades de situació i costos. En el document citat veiem referències també al nom de la via principal com «Camí Ral» («carretera Real»).

Un cop efectiva la permuta, la casa es va reformar per millorar la imatge de l’immoble i va albergar finalment tant l’escola com l’Ajuntament.

A l’edifici es van protagonitzar els fets mes rellevants de la política municipal durant el període històric de finals del segle XIX principis del XX i la gerra civil i l’inici de la posguerra. A la publicació recent «Sant Adrià de Besòs 1900-1939» de Manuel Màrquez Berrocal es relata aquest període(5). Destaca el fet de l’intent d’annexió per part de Barcelona i Badalona i la resposta i «resistència» municipal, entre d’altres.

Creiem que des del 1887 i fins al 1943 va albergar l’escola(6). És possible que l’entrada a l’escola es fes de manera independent per al carrer Major ja que la fitxa de BCIL ens explica que les obertures de la

« façana lateral estan constituïdes per finestres rectangulars ressaltades amb faixa llisa i continua, d'aquestes cal destacar les dos finestres situades a l'extrem que són de mides diferents i que corresponen a un tram d'edifici que es devia annexionar amb posterioritat. En aquest tram la finestra de la planta baixa havia estat una porta d'entrada lateral i la finestra de la planta pis és més petita i d'un únic full. També és singular el baixant d'aigües pluvial que resta vist en la planta pis. Per acabar amb la descripció de les obertures cal fer esment dels tres respiralls situats a la part superior de la façana princial"

Al 1943 es va traslladar l’escola pública a l’edifici on hi havia la fàbrica de discos Polydor, que va deixar la seva seu per la dificultat de fabricar els discos amb les vibracions provinents de la carretera general. L’11 de setembre de 1943 es va inaugurar l’edifici com a centre escolar albergant l’anomenat «Colegio Nacional González Oliveros». L’edifici de l’antiga Polydor va albergar també el «cuartel del Frente de Juventudes» i «otros servicios del movimiento»(7). També en aquest edifici industrial es va situar un primer centre assistencial, segons recull una publicació de l’època. L’escola canvia el seu nom als anys 80 pel de «Pompeu Fabra» i es trasllada al nou edifici actual (carrer Santa Caterina) a l’any 1992, inaugurant-se al 1994.

A l’edifici de l’Ajuntament (de la plaça Constitució) es van traslladar els jutjats i el registre civil fins que al 1957 es trasllada de nou l’Ajuntament com a tal a l’edifici de la Polydor. Després dlenou trasllat de l'Ajuntament, va ser també seu de la "jefatura" local del FET de las JONS i de la delegació Central Nacional-Sindicalista.

Posteriorment, en un document del 1964 es manifesta la cessió en lloguer par a instal·lar un ambulatori sanitari que dependria de la Badalonina Clínica del Carme. A tal efecte s’inicia una reforma total de l’edifici. Aquí és on es creu que es perd la inscripció de «Casa Consistorial» de la façana.

Aquesta reforma és sufragada per la Clínica, sent el seu director el Dr. Ramón Gassió. Finalment entre finals del 65 i principis del 66 s’inicia l’activitat com ambulatori i on es van situar els metges de capçalera. Aquest va ser un altre dels destins importants de l’edifici i del més significatius per a la població actual major de més de 40 anys d’edat. A principis dels 80 els serveis sanitaris es traslladen al nou edifici situat a esquenes de l’actual Ajuntament, a la plaça Dr Barraquer.

Posteriorment, al 1984 es destina l’edific a equipament municipal albergant el Casal de La Dona i centre de planificació familiar (que molt poc després pasa també al CAP Dr. Barraquer), fins que que es crea el CIOD al carrer Escoles al 2003 i aquest servei es trasllada també quedant l’espai com a centre d’entitats fins al tancament per a la seva reforma actual al 2017.

1. Textual del document d’escriptura de permuta i propietat de l’edifici del 1885.

2. Enderroc definitivament 1992.

3. Augstí Lloberes ja havia realitzat aquesta petició i l'edicte de l'Ajuntament preten reforçar-la davant l'autoritat de l'època.

4. Continua el document justificant l’Ajuntament que en no tenir capacitat per contractar la permuta ho demana a l’autoritat superior.

5. També a la publicació "l'Ajuntament Republicà i els seus alcaldes" per citar les més recents.

6. Durant aquest període es va funda un grup escolar més de caire privat però es va mantenir l'escola pública a l'edifici amb mestres funcionaris.

7. A l'escola se li va conèixer popularment com "el polydor", fet pel qual es va proposar aquest nom a l'actual Centre Cultural i Juvenil.